Caminem fins la Torrota

Hem fet una ruta des de la plaça Joan Bayà fins a la Torrota, en aquest camí hem identificat diferents tipus d'animals i plantes/arbres.

    Situació geogràfica.

La Torrota està situada en Vacarisses, al Vallès Occidental, més concretament sobre un pujol al nord-oest del poble.

Context geològic. 

Vacarisses es troba a una conca sedimentària amb roques majoritàriament sedimentàries i està influenciada per l'activitat tectònica de la regió catalana.

Planificació del viatge.  

Trajectòria lineal, Distància → 2 km 

Desnivell pujada i baixada : 

Pujada → 208 m

Baixada → 178 m 

Temps estimat → 41 minuts

Accessibilitat 

Des de la plaça ens dirigim cap amunt fins al carrer Major, que prenem a l'esquerra en direcció al castell. Travessem la plaça Major, situada a la part posterior de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i voregem el temple. Marxem pel carreró del costat de la façana de l'església i arribem al carrer Lladern, que prenem a la dreta, i al carrer Alfons Sala, que prenem a l'esquerra. Una mica més endavant trobem a mà dreta un pou. A la cruïlla del carrer Alfons Sala amb la carretera de la Bauma surt, a la dreta, el carrer de Can Còdol. La prenem per vorejar Can Domènech i una part de l'antiga muralla. El carrer es converteix en un corriol que puja fins a una pista. La prenem a la dreta hi ha dalt fins a trobar un dipòsit d'aigua. En aquest punt abandonem la pista i ens dirigim a l'esquerra, pel corriol que carena en direcció a la Torrota. 

Un cop visitada la Torrota, fem el mateix camí de tornada. 

Descripció de les parades

• Parada 1: Plaça Joan Bayà

Pi blanc

Taxonomia	Nom vulgar: Pi blanc Nom científic: Pinus halepensis Família: Pinacea	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: És un arbre de fins a 20 metres d'alçada, amb les branques i l'escorça grisenques, i tenen una escorça de tonalitat més vermellosa. Les fulles, dites acícules són d'un verd groguenc i apareixen de 2 en 2.
Corologia	Hàbitat natural: Es distribueix per gran part de la regió Mediterrània occidental, si bé, a la península Ibèrica habita el sector oriental principalment. Creix, en general, fins a una cota dels 1.600 msnm. Distribució geogràfica: El pi blan habita en tota la conca mediterrània.
Biològica	Tipus de nutrició: Autòtrof Reproducció: Pinyons Relació: Fa la fotosíntesi	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservació del sòl enfront de l'erosió. La fusta es fa servir només per a la producció de cel·lulosa o per a fer caixes de fusta, perquè la soca no acostuma a ser gaire recta i no es pot fer servir per a altres utilitats.
Legal	Toxicitat: No té toxicitat Estat: Bon estat, és molt abundant Conservacionista: Els pins estan bé conservats

Les blavetes (papallones)

Taxonomia	Nom vulgar: Les Blavetes (Turquesa Europea) Nom científic: Glaucopsyche alexis  Família: Licènids
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la:  Color cel blau metal·litzat amb marge negre prim en l'anvers en els mascles i marró amb més o menys escates blaves en la femella. Té una sèrie de punts negres al revers gris amb la base verdosa o blavosa de les ales. Volen als mesos de primavera (abril i maig)
Corologia	Hàbitat natural: Conreus herbacis, zones humides, ruderal, cap als 1200 m d’altitud.  Distribució geogràfica: Europa i Fennoscàndia. Absent a les illes britàniques, balears i Sardenya.
Biològica	Tipus de nutrició, reproducció i relació S’alimenta de trepadella, botja peluda i formigues.  Quan és petita és una eruga, es desenvolupa durant els mesos d’abril a juny.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: Bon estat de conservació.

Vespes

Taxonomia	Nom vulgar: Vespes  Nom científic Vespa Família vespids	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la cos amb bandes grogues i negres
Corologia	Hàbitat natural: solen fer nius en llocs protegits, com cornises de sostres, esquerdes o buits a parets. Distribució geogràfica: en tots els continents menys l’Antàrtida
Biològica	Tipus de nutrició: s'alimenten de substàncies vegetals ensucrades (nèctar, sucs de fruites, saba) Reproducció: Les femelles ponen ous fertilitzats dels que neixen altres femelles. Però quan ja no tenen més espermatozoides, igual que les femelles verges, hi ponen ous no fecundats, els mascles.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: en perill crític

• Parada 2: Mirador Biblioteca el Castell

Pi pinyer

Taxonomia	Nom vulgar: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Família: Pinaceaea	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: pot arribar a 30 m d’alçada, amb copa en forma de para-sol. Té una escorça rogenca molt gruixuda. Es caracteritza per tenir fulles en forma d’agulla, perquè té resina i pels seus fruits aptes per al consum.
Corologia	Hàbitat natural: és originari de la zona del Mediterrani. Distribució geogràfica: es pot trobar principalment a la regió mediterrània, incloent-hi regions d'Europa, Àfrica del Nord i Àsia Menor.
Biològica	Tipus de nutrició: Fotosintètica. Reproducció: Mitjançant llavors contingudes a les pinyes. Relació: Pot establir simbiosi amb alguns fongs micorrízics.	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: Les pinyes del Pi pinyer contenen pinyons que són consumits com a fruit sec i s'utilitzen en diverses receptes culinàries. La fusta també pot ser utilitzada en construcció.
Legal	Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Sense restriccions legals, la tala pot estar regulada; sense toxicitat significativa; conservació essencial malgrat no amenaçat globalment.

Zigenes

Taxonomia	Nom vulgar: Zigenes Nom científic: Zygaenidae Família: Zigaenidae	Imatge de l'animal:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Generalment taques vermelles sobre un fons negrós. Aquest color és pel fet que té una toxina (àcid cianhídric, HCN). Són nocturnes, però solen tenir activitat diürna. Vola a l’estiu.
Corologia	Hàbitat natural:  Zones de pastures de muntanya en terrenys oberts, zones de boscos de roures o pins de serres interiors, zones humides, herbassars.  Entre els 900 i els 1.800 m d'altitud Distribució geogràfica: Europa i Nord d’Àfrica.
Biològica	Menja Dorycnium, Hippocrepis glauca, Trifolium, Tetragonolobus.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: Vulnerable

Abelles

Taxonomia	Nom vulgar: Abelles Nom científic: Apis mellifera Família: apidae	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: insecte himenòpter, d'uns quinze mil·límetres de llarg, de color marró negrós i borrissol vermell, que viu en colònies i produeix cera i mel. poden veure tots els colors excepte el vermell. Els seus ulls compostos els permeten veure millor el moviment i reaccionar més ràpid.
Corologia	Hàbitat natural: en plantes amb flors Distribució geogràfica: en tot el mon menys alguns lugar que hi ha menys abelles.
Biològica	Nutrició: Tipus de nutrició les abelles s’alimenten de mel i pol·len  Reproducció: La còpula es produeix a l'aire, volant, en el que es coneix com a “vol nupcial” (en què es pot arribar a aparellar fins a 15 mascles diferents). Relació: Una abella trasllada pol·len d'una flor a una altra, fertilitzant les plantes. Alhora, l'abella satisfà la seva necessitat d'alimentar-se del nèctar produït per la flor.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: quasi amenaçada

• Parada 3: Bassa de Can Domènech 

L’om

Taxonomia	Nom vulgar: L’om Nom científic: L'Ulmus minor Família: Ulmaceae	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Arbre de fulla caduca (fins a 30 m d'alçada) amb port robust. El tronc dels individus vells sol estar foradat i la seva escorça és de color marró. Té les fulles simples, amb disposició alterna, amb la vora serrada i el contorn ovalat o lleument allargat.
Corologia	Hàbitat natural: El seu habita és a Mallorca, Menorca, Eivissa, cultivat o espontani, i per la major part de la península Ibèrica, especialment a les regions de clima mediterrani. Distribució geogràfica: Se situa a gran part d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia occidental.
Biològica	Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: La seva reproducció és sexual Relació: Fa la fotosíntesi	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: Serveix per curar i ajudar diarrees, ferides i ulceracions dèrmiques, blefaritis, conjuntivitis, faringitis i dermatitis.
Legal	Toxicitat: No té cap toxicitat Estat: L’olm es troba en un bon estat, i és bastant abundant. Conservacionista: L’olm està en una bona conservació.

Granota verda

Taxonomia	Nom vulgar: granota verda Nom científic: Pelophylax perezi Família: Amfibi	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la Granota verda Són carnívors nocturns que s'amaguen als boscos i atrapen grills, mosques i arnes amb la seva llarga i enganxosa llengua,. Gran capacitat de salt gràcies a la morfologia de les extremitats posteriors, potents i molt desenvolupades.
Corologia	Hàbitat natural rierols, llacunes i tolles com a praderies i boscos que tinguin suficient humitat. Distribució geogràfica a la península Ibèrica i al sud de França.
Biològica	Tipus de nutrició,  s’alimenten de tota classe d’insectes, aràcnids i presses aquàtiques Reproducció  el període de reproducció va des de juliol fins al juny, les femelles poden posar entre 2000 o 5000 ous.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conversionista: preocupació menor

• Parada 4: Dipòsit d’aigua

• 

Roure

Taxonomia	Nom vulgar: Roure Nom científic: Quercus Família: Fagaceae	Imatge de la planta:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: pels seus caràcters morfològics com les fulles i les glans.
Corologia	Hàbitat natural: Solen créixer en boscos i zones amb abundància d'aigua. Distribució geogràfica:  es poden trobar en diverses regions del món, incloent-hi Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
Biològica	Tipus de nutrició: Autòtrof. Reproducció: La reproducció pot ser sexual a través de les llavors (glans) o asexual mitjançant el creixement de brots. Relació: Establiment de simbiosi amb altres organismes com ara micorrizes.	Imatge distribució geogràfica:
Etnobotànica	Usos populars: La fusta del roure és utilitzada per a la construcció de mobles i altres aplicacions estructurals. També es poden utilitzar les glans com a aliment per al bestiar o per a la producció de farina.
Legal	Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Legislacions restrictives, toxicitat, conservació variable; algunes espècies amenaçades, protegides contra explotació indiscriminada.

L'ametller

Taxonomia	Nom vulgar: Ametller Nom científic: Prunus dulcis Família: Rosaceae	Imatge de la planta:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Observar la forma de les fulles i la seva disposició. Inspeccionar les flors i el seu color. Examinar els fruits, identificant les ametlles dins la drupa.
Corologia	Hàbitat natural: Zones de clima temperat i mediterrani amb hiverns suaus i estius secs. Distribució geogràfica: Present a regions com la Mediterrània, Califòrnia, Àsia Central i Àfrica del Nord.
Biològica	Tipus de nutrició: Autòtrofa (mitjançant la fotosíntesi). Reproducció: Principalment per llavors, però també mitjançant talls i encert. Relació: Pot formar simbiosis amb bacteris fixadors de nitrogen a les arrels.	Imatge distribució geogràfica:
Etnobotànica	Usos populars: Les ametlles són utilitzades com a fruit sec, en pastisseria, oli d'ametlla, i altres aplicacions culinàries.
Legal	Toxicitat, legislació, estat conservacionista: No té restriccions legals, ametlles no són tòxiques, conservació no amenaçada, plantacions àmplies i ben mantingudes.

El rovelló

Taxonomia	Nom vulgar: Rovelló Nom científic: Lactarius sanguifluus Família: Russulàcies	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Quan es talla, deixa anar líquid de color sang. La seva estructura és d’un barret aplanat amb formes concèntriques més fosques i el peu gruixut amb taques blanquinoses. És de color marró.
Corologia	Hàbitat natural: Boscos humits i pedregosos. Al voltant de pins i avets.  Distribució geogràfica: Espanya i Argentina. A Espanya als països catalans, al centre i Galícia.
Biològica	Tipus de nutrició: Heteròtrof  Reproducció: Es fusionen dues hifes formant un miceli. Després el miceli es torna en bolet quan el temps es estable. Les espores són alliberades amb l’aire.	Imatge distribució geogràfica:
Etnobotànica	Usos populars: Et donen fibra, redueixen el colesterol, milloren sistema immunitari, anticancerígens…
Legal	Toxicitat: No són tòxics Estat conservacionista: Preocupació menor

• Parada 5: Antena

L’esbarzer

Taxonomia	Nom vulgar: L’esbarzer Nom científic: Rubus ulmifolius Família: Rosaceae	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Arbust d'1-6 m, caducifoli, espinós, amb tiges arquejades i intricades. Turions o tiges joves de color violeta fosc, angulosos, com agullons.
Corologia	Hàbitat natural: Pot colonitzar extenses zones de bosc, muntanya baixa, vessants o formar grans bardisses en un temps relativament curt. Distribució geogràfica: Abasta gairebé tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud d'Àsia. També ha estat introduïda a Amèrica i Oceania
Biològica	Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: La seva reproducció és sexual Relació: Fa la fotosíntesi	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques. I els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos, confitures, xarops i licors.
Legal	Toxicitat: No és tòxic, ja que es pot menjar (el fruit). Estat: L’esbarzer es troba en un bon estat, i és molt abundant, ja que creix i es propaga molt de pressa. Conservacionista: Està en una bona conservació.

Pardal

Taxonomia	Nom vulgar: Pardal Nom científic: Passer domesticus Família: Passèrids	Imatge de l'animal:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la:  Mesura 15 cm de llarg. Robust, potes curtes de color rosa. Bec gros, forma triangular. Plomes de color marró bru amb algunes franges negres i blanques.
Corologia	Hàbitat natural:  El podem trobar tant al bosc com a les ciutats, granges… Majoritàriament a zones càlides.  Distribució geogràfica: Tots els continents.
Biològica	Tipus de nutrició, reproducció i relació S’alimenta de llavors, insectes i invertebrats. També deixalles de l’ésser humà.  Reproducció: Fa nius per a posar els 4-5 ous de color blanc, que són incubats durant 2 setmanes tant pel mascle com per la femella.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: Preocupació menor.

La cuereta blanca

Taxonomia	Nom vulgar: Cuereta blanca Nom científic: Motacilla alba Família: Motacil·lids	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: es mou fent una mena de ballaruga amb la cua que la fa molt reconeixible
Corologia	Hàbitat natural: sobretot en les ribes del riu Distribució geogràfica: es troben en Espanya.
Biològica	Tipus de nutrició: s’alimenten d’insectes i aràcnids Reproducció: La femella posa entre 5 o 6 ous i els incuba 12 i 14 dies.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: preocupació menor

• Parada 6: Roca separada 

Les gramínies

Taxonomia	Nom vulgar: Gramínia Nom científic: Poaceae Família: Poaceae	Imatge de la planta:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: solen ser plantes herbàcies amb fulles llargues i lineals i inflorescències en espigues o panojes.
Corologia	Hàbitat natural: Prats, camps, zones obertes. Distribució geogràfica: Les gramínies es troben a tot el món, des dels Estats Units i la Xina fins al Brasil i Austràlia, adaptant-se a diversos ambients.
Biològica	Tipus de nutrició, reproducció i relació: són plantes que realitzen fotosíntesi. Es reprodueixen típicament per llavors i mitjançant rizomes en algunes espècies.	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: En algunes cultures, les gramínies poden ser utilitzades com a forraje per a animals o fins i tot com a cereal per als humans.
Legal	Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Generalment, no són tòxiques. Les lleis sobre conservació poden variar segons la regió i l'espècie.

Les xinxes dels cereals

Taxonomia	Nom vulgar: Les xinxes dels cereals Nom científic: Cimex lectularius Família: cimicids	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la Les xinxes són insectes petits, de color marró, amb una mida semblant a una llavor de poma quan es troben a l'etapa adulta, que s'alimenten de la sang humana. Després d'alimentar-se, s'inflen i poden adquirir un color vermell fosc o brillant.
Corologia	Hàbitat natural: als llocs on s'adorm, com en llits, mobles, matalassos i llençols. També s'amaguen al voltant de marcs, capçaleres de llit, darrere del paper tapís. Distribució geogràfica: en tot el món menys en l'Antàrtida.
Biològica	Tipus de nutrició: exclusivament de sang Reproducció: La incubació dura des de 6 fins a 20 dies depenent. Quan emergeixen de l'ou trigaran de 7 a 18 setmanes a convertir-se en adult. Les femelles poden pondre fins a 500 ous durant la seva vida, posant de 5 a 10 per dia.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: Preocupació menor

La libèl·lula de coure

Taxonomia	Nom vulgar: Libèl·lula Nom científic: Anisoptera Família: Libellulidae	Imatge de l'animal:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Ales dobles i transparents, cos llarg i tubular, vol ràpid i colors cridaners.
Corologia	Hàbitat natural: llacs, tolls, rius i terres pantanoses.  Distribució geogràfica: Tot el món, espècies repartides a cada part.
Biològica	Tipus de nutrició, reproducció i relació Mengen mosques, mosquits, papallones, arnes abelles i altres insectes voladors. En la reproducció  la femella diposita ous, dels quals emergeixen larves que després, es tornen libèl·lules.	Imatge distribució geogràfica:
Legal	Estat conservacionista: ⅕ de les libèl·lules estan en perill d’extinció per la destrucció dels seus ecosistemes. L’altra part està en bon estat.

• Parada 7: Torrota

El romaní

Taxonomia	Nom vulgar: El romaní Nom científic: Salvia rosmarinus  Família: Lamiaceae	Imatge de la planta
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: El romaní és un arbust aromàtic, llenyós, de fulla perenne, molt ramificat i ocasionalment rabassut i que pot arribar a mesurar fins a 2 metres d'alçada.
Corologia	Hàbitat natural: El cultiu està estès per tota l'àrea mediterrània. Distribució geogràfica: També ha estat cultivat en zones com Açores, Illes Canàries, Madeira, Bulgària, Ucraïna i Crimea.
Biològica	Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: És asexual Relació: Fa la fotosíntesi	Imatge distribució geogràfica
Etnobotànica	Usos populars: És carminatiu, digestiu i antiespasmòdic, i té propietats colerètiques, colagogues i hepatoprotectors.
Legal	Toxicitat: El romaní no és tòxic, ja que es pot utilitzar per a moltes coses, fins i tot per menjar. Estat: Està en molt bon estat, i a part és molt abundant. Conservacionista: Està molt ben conservat.

L’escarabat blau

Taxonomia	Nom vulgar: L’escarabat blau Nom científic: Hoplia coerulea Família: Melolonthidae	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Unes antenes inusuals, la punta de les quals es poden obrir com a ventall les potes están modificades per excavar, córrer o agafar.
Corologia	Hàbitat natural: boscos Distribució geogràfica: els boscos tropicals i subtropicals d'Amèrica.
Biològica	Tipus de nutrició: principalment mengen plantes, semilles o fruits. Però en algunes ocasions poden menjar animals petits com els caragols o cucs Reproducció: Abans que un escarabat neixi, els pares s'han d'acoblar i després la mare pon un ou. Després d'un temps, l'ou eclosiona i el nadó passa a través de moltes etapes al seu cicle de vida abans que es converteixi en un adult i sigui capaç de produir els seus propis descendents.	Imatge distribució geogràfica
Legal	estat conservacionista en perill crític

Formigues

Taxonomia	Nom vulgar: Formigues Nom científic: Formicidae Família: Vespoïdeus	Imatge de l'animal
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Són petites, les solem trobar en grup. Són de color, negre, vermell o marró.
Corologia	Hàbitat natural: Habiten climes càlids i secs i fan els seus nius a prop de la base d'arbres i arbustos. Distribució geogràfica: Habiten a tots els continents excepte l'Antàrtida i algunes grans illes, com Groenlàndia, Islàndia i parts de Polinèsia
Biològica	Tipus de nutrició: Les formigues mengen, entre altres coses: fulles, llavors, fongs, animals morts, nèctar i fins i tot les substàncies ensucrades que són secretades per altres insectes Reproducció: les formigues es desenvolupen d'ous fecundats (diploides) amb un joc de cromosomes de la mare i un del pare. Els mascles es desenvolupen d'ous no fecundats (són haploides)	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat conservacionista: Preocupació menor

El caragol de terra

Taxonomia	Nom vulgar: Caragol de terra Nom científic: Helix Aspersa Família: Helícids	Imatge de l'animal:
Aspectes descriptius	Per poder identificar-la: Té una closca de color marró amb línies. El seu cos és de color verd. Mesura 20 i 40 mm. El podem trobar quan plou.
Corologia	Hàbitat natural:  Boscos, prats, horts, conreus… humits.  Distribució geogràfica:  El podem trobar per tots els continents. Mentre els seus hàbitats siguin humits.
Biològica	Nutrició: Fulles tendres i sucoses.  Reproducció: S’aparella per a després posar ous (entre 10-100) en forats.	Imatge distribució geogràfica
Legal	Estat de conservació: Risc mínim