Hem fet una ruta des de la plaça Joan Bayà fins a la Torrota, en aquest camí hem identificat diferents tipus d'animals i plantes/arbres.
Situació geogràfica.
La Torrota està situada en Vacarisses, al Vallès Occidental, més concretament sobre un pujol al nord-oest del poble.
Context geològic.
Vacarisses es troba a una conca sedimentària amb roques majoritàriament sedimentàries i està influenciada per l'activitat tectònica de la regió catalana.
Planificació del viatge.
Trajectòria lineal, Distància → 2 km
Desnivell pujada i baixada :
Pujada → 208 m
Baixada → 178 m
Temps estimat → 41 minuts
Accessibilitat
Des de la plaça ens dirigim cap amunt fins al carrer Major, que prenem a l'esquerra en direcció al castell. Travessem la plaça Major, situada a la part posterior de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i voregem el temple. Marxem pel carreró del costat de la façana de l'església i arribem al carrer Lladern, que prenem a la dreta, i al carrer Alfons Sala, que prenem a l'esquerra. Una mica més endavant trobem a mà dreta un pou. A la cruïlla del carrer Alfons Sala amb la carretera de la Bauma surt, a la dreta, el carrer de Can Còdol. La prenem per vorejar Can Domènech i una part de l'antiga muralla. El carrer es converteix en un corriol que puja fins a una pista. La prenem a la dreta hi ha dalt fins a trobar un dipòsit d'aigua. En aquest punt abandonem la pista i ens dirigim a l'esquerra, pel corriol que carena en direcció a la Torrota.
Un cop visitada la Torrota, fem el mateix camí de tornada.
Descripció de les parades
Parada 1: Plaça Joan Bayà
Pi blanc
Taxonomia | Nom vulgar: Pi blanc Nom científic: Pinus halepensis Família: Pinacea | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: És un arbre de fins a 20 metres d'alçada, amb les branques i l'escorça grisenques, i tenen una escorça de tonalitat més vermellosa. Les fulles, dites acícules són d'un verd groguenc i apareixen de 2 en 2. | |
Corologia | Hàbitat natural: Es distribueix per gran part de la regió Mediterrània occidental, si bé, a la península Ibèrica habita el sector oriental principalment. Creix, en general, fins a una cota dels 1.600 msnm. Distribució geogràfica: El pi blan habita en tota la conca mediterrània. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Autòtrof Reproducció: Pinyons Relació: Fa la fotosíntesi | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservació del sòl enfront de l'erosió. La fusta es fa servir només per a la producció de cel·lulosa o per a fer caixes de fusta, perquè la soca no acostuma a ser gaire recta i no es pot fer servir per a altres utilitats. | |
Legal | Toxicitat: No té toxicitat Estat: Bon estat, és molt abundant Conservacionista: Els pins estan bé conservats |
Les blavetes (papallones)
Taxonomia | Nom vulgar: Les Blavetes (Turquesa Europea) Nom científic: Glaucopsyche alexis Família: Licènids | |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Color cel blau metal·litzat amb marge negre prim en l'anvers en els mascles i marró amb més o menys escates blaves en la femella. Té una sèrie de punts negres al revers gris amb la base verdosa o blavosa de les ales. Volen als mesos de primavera (abril i maig) | |
Corologia | Hàbitat natural: Conreus herbacis, zones humides, ruderal, cap als 1200 m d’altitud. Distribució geogràfica: Europa i Fennoscàndia. Absent a les illes britàniques, balears i Sardenya. | |
Biològica | Tipus de nutrició, reproducció i relació S’alimenta de trepadella, botja peluda i formigues. Quan és petita és una eruga, es desenvolupa durant els mesos d’abril a juny.
| Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: Bon estat de conservació. |
Vespes
Taxonomia | Nom vulgar: Vespes Nom científic Vespa Família vespids | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la cos amb bandes grogues i negres | |
Corologia | Hàbitat natural: solen fer nius en llocs protegits, com cornises de sostres, esquerdes o buits a parets. Distribució geogràfica: en tots els continents menys l’Antàrtida | |
Biològica | Tipus de nutrició: s'alimenten de substàncies vegetals ensucrades (nèctar, sucs de fruites, saba) Reproducció: Les femelles ponen ous fertilitzats dels que neixen altres femelles. Però quan ja no tenen més espermatozoides, igual que les femelles verges, hi ponen ous no fecundats, els mascles. | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: en perill crític |
Parada 2: Mirador Biblioteca el Castell
Pi pinyer
Taxonomia | Nom vulgar: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Família: Pinaceaea | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: pot arribar a 30 m d’alçada, amb copa en forma de para-sol. Té una escorça rogenca molt gruixuda. Es caracteritza per tenir fulles en forma d’agulla, perquè té resina i pels seus fruits aptes per al consum. | |
Corologia | Hàbitat natural: és originari de la zona del Mediterrani. Distribució geogràfica: es pot trobar principalment a la regió mediterrània, incloent-hi regions d'Europa, Àfrica del Nord i Àsia Menor. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Fotosintètica. Reproducció: Mitjançant llavors contingudes a les pinyes. Relació: Pot establir simbiosi amb alguns fongs micorrízics. | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: Les pinyes del Pi pinyer contenen pinyons que són consumits com a fruit sec i s'utilitzen en diverses receptes culinàries. La fusta també pot ser utilitzada en construcció. | |
Legal | Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Sense restriccions legals, la tala pot estar regulada; sense toxicitat significativa; conservació essencial malgrat no amenaçat globalment. |
Zigenes
Taxonomia | Nom vulgar: Zigenes Nom científic: Zygaenidae Família: Zigaenidae | Imatge de l'animal: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Generalment taques vermelles sobre un fons negrós. Aquest color és pel fet que té una toxina (àcid cianhídric, HCN). Són nocturnes, però solen tenir activitat diürna. Vola a l’estiu. | |
Corologia | Hàbitat natural: Zones de pastures de muntanya en terrenys oberts, zones de boscos de roures o pins de serres interiors, zones humides, herbassars. Entre els 900 i els 1.800 m d'altitud Distribució geogràfica: Europa i Nord d’Àfrica. | |
Biològica | Menja Dorycnium, Hippocrepis glauca, Trifolium, Tetragonolobus. | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: Vulnerable |
Abelles
Taxonomia | Nom vulgar: Abelles Nom científic: Apis mellifera Família: apidae | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: insecte himenòpter, d'uns quinze mil·límetres de llarg, de color marró negrós i borrissol vermell, que viu en colònies i produeix cera i mel. poden veure tots els colors excepte el vermell. Els seus ulls compostos els permeten veure millor el moviment i reaccionar més ràpid. | |
Corologia | Hàbitat natural: en plantes amb flors Distribució geogràfica: en tot el mon menys alguns lugar que hi ha menys abelles. | |
Biològica | Nutrició: Tipus de nutrició les abelles s’alimenten de mel i pol·len Reproducció: La còpula es produeix a l'aire, volant, en el que es coneix com a “vol nupcial” (en què es pot arribar a aparellar fins a 15 mascles diferents). Relació: Una abella trasllada pol·len d'una flor a una altra, fertilitzant les plantes. Alhora, l'abella satisfà la seva necessitat d'alimentar-se del nèctar produït per la flor. | Imatge distribució geogràfica |
Legal
| Estat conservacionista: quasi amenaçada |
Parada 3: Bassa de Can Domènech
L’om
Taxonomia | Nom vulgar: L’om Nom científic: L'Ulmus minor Família: Ulmaceae | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Arbre de fulla caduca (fins a 30 m d'alçada) amb port robust. El tronc dels individus vells sol estar foradat i la seva escorça és de color marró. Té les fulles simples, amb disposició alterna, amb la vora serrada i el contorn ovalat o lleument allargat. | |
Corologia | Hàbitat natural: El seu habita és a Mallorca, Menorca, Eivissa, cultivat o espontani, i per la major part de la península Ibèrica, especialment a les regions de clima mediterrani. Distribució geogràfica: Se situa a gran part d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia occidental. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: La seva reproducció és sexual Relació: Fa la fotosíntesi | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: Serveix per curar i ajudar diarrees, ferides i ulceracions dèrmiques, blefaritis, conjuntivitis, faringitis i dermatitis. | |
Legal | Toxicitat: No té cap toxicitat Estat: L’olm es troba en un bon estat, i és bastant abundant. Conservacionista: L’olm està en una bona conservació. |
Granota verda
Taxonomia | Nom vulgar: granota verda Nom científic: Pelophylax perezi Família: Amfibi | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la Granota verda Són carnívors nocturns que s'amaguen als boscos i atrapen grills, mosques i arnes amb la seva llarga i enganxosa llengua,. Gran capacitat de salt gràcies a la morfologia de les extremitats posteriors, potents i molt desenvolupades. | |
Corologia | Hàbitat natural rierols, llacunes i tolles com a praderies i boscos que tinguin suficient humitat. Distribució geogràfica a la península Ibèrica i al sud de França. | |
Biològica | Tipus de nutrició, s’alimenten de tota classe d’insectes, aràcnids i presses aquàtiques Reproducció el període de reproducció va des de juliol fins al juny, les femelles poden posar entre 2000 o 5000 ous. | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conversionista: preocupació menor |
Parada 4: Dipòsit d’aigua
Roure
Taxonomia | Nom vulgar: Roure Nom científic: Quercus Família: Fagaceae | Imatge de la planta: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: pels seus caràcters morfològics com les fulles i les glans. | |
Corologia | Hàbitat natural: Solen créixer en boscos i zones amb abundància d'aigua. Distribució geogràfica: es poden trobar en diverses regions del món, incloent-hi Europa, Amèrica del Nord i Àsia. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Autòtrof. Reproducció: La reproducció pot ser sexual a través de les llavors (glans) o asexual mitjançant el creixement de brots. Relació: Establiment de simbiosi amb altres organismes com ara micorrizes. | Imatge distribució geogràfica: |
Etnobotànica | Usos populars: La fusta del roure és utilitzada per a la construcció de mobles i altres aplicacions estructurals. També es poden utilitzar les glans com a aliment per al bestiar o per a la producció de farina. | |
Legal | Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Legislacions restrictives, toxicitat, conservació variable; algunes espècies amenaçades, protegides contra explotació indiscriminada. |
L'ametller
Taxonomia | Nom vulgar: Ametller Nom científic: Prunus dulcis Família: Rosaceae | Imatge de la planta: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Observar la forma de les fulles i la seva disposició. Inspeccionar les flors i el seu color. Examinar els fruits, identificant les ametlles dins la drupa. | |
Corologia | Hàbitat natural: Zones de clima temperat i mediterrani amb hiverns suaus i estius secs. Distribució geogràfica: Present a regions com la Mediterrània, Califòrnia, Àsia Central i Àfrica del Nord. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Autòtrofa (mitjançant la fotosíntesi). Reproducció: Principalment per llavors, però també mitjançant talls i encert. Relació: Pot formar simbiosis amb bacteris fixadors de nitrogen a les arrels. | Imatge distribució geogràfica: |
Etnobotànica | Usos populars: Les ametlles són utilitzades com a fruit sec, en pastisseria, oli d'ametlla, i altres aplicacions culinàries. | |
Legal | Toxicitat, legislació, estat conservacionista: No té restriccions legals, ametlles no són tòxiques, conservació no amenaçada, plantacions àmplies i ben mantingudes. |
El rovelló
Taxonomia | Nom vulgar: Rovelló Nom científic: Lactarius sanguifluus Família: Russulàcies | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Quan es talla, deixa anar líquid de color sang. La seva estructura és d’un barret aplanat amb formes concèntriques més fosques i el peu gruixut amb taques blanquinoses. És de color marró. | |
Corologia | Hàbitat natural: Boscos humits i pedregosos. Al voltant de pins i avets. Distribució geogràfica: Espanya i Argentina. A Espanya als països catalans, al centre i Galícia. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: Es fusionen dues hifes formant un miceli. Després el miceli es torna en bolet quan el temps es estable. Les espores són alliberades amb l’aire. | Imatge distribució geogràfica: |
Etnobotànica | Usos populars: Et donen fibra, redueixen el colesterol, milloren sistema immunitari, anticancerígens… | |
Legal |
|
Parada 5: Antena
L’esbarzer
Taxonomia | Nom vulgar: L’esbarzer Nom científic: Rubus ulmifolius Família: Rosaceae | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Arbust d'1-6 m, caducifoli, espinós, amb tiges arquejades i intricades. Turions o tiges joves de color violeta fosc, angulosos, com agullons. | |
Corologia | Hàbitat natural: Pot colonitzar extenses zones de bosc, muntanya baixa, vessants o formar grans bardisses en un temps relativament curt. Distribució geogràfica: Abasta gairebé tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud d'Àsia. També ha estat introduïda a Amèrica i Oceania | |
Biològica | Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: La seva reproducció és sexual Relació: Fa la fotosíntesi | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques. I els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos, confitures, xarops i licors. | |
Legal | Toxicitat: No és tòxic, ja que es pot menjar (el fruit). Estat: L’esbarzer es troba en un bon estat, i és molt abundant, ja que creix i es propaga molt de pressa. Conservacionista: Està en una bona conservació. |
Pardal
Taxonomia | Nom vulgar: Pardal Nom científic: Passer domesticus Família: Passèrids | Imatge de l'animal: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Mesura 15 cm de llarg. Robust, potes curtes de color rosa. Bec gros, forma triangular. Plomes de color marró bru amb algunes franges negres i blanques. | |
Corologia | Hàbitat natural: El podem trobar tant al bosc com a les ciutats, granges… Majoritàriament a zones càlides. Distribució geogràfica: Tots els continents. | |
Biològica | Tipus de nutrició, reproducció i relació S’alimenta de llavors, insectes i invertebrats. També deixalles de l’ésser humà. Reproducció: Fa nius per a posar els 4-5 ous de color blanc, que són incubats durant 2 setmanes tant pel mascle com per la femella. | Imatge distribució geogràfica |
Legal
| Estat conservacionista: Preocupació menor. |
La cuereta blanca
Taxonomia | Nom vulgar: Cuereta blanca Nom científic: Motacilla alba Família: Motacil·lids | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: es mou fent una mena de ballaruga amb la cua que la fa molt reconeixible | |
Corologia | Hàbitat natural: sobretot en les ribes del riu Distribució geogràfica: es troben en Espanya. | |
Biològica | Tipus de nutrició: s’alimenten d’insectes i aràcnids Reproducció: La femella posa entre 5 o 6 ous i els incuba 12 i 14 dies. | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: preocupació menor |
Parada 6: Roca separada
Les gramínies
Taxonomia | Nom vulgar: Gramínia Nom científic: Poaceae Família: Poaceae | Imatge de la planta: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: solen ser plantes herbàcies amb fulles llargues i lineals i inflorescències en espigues o panojes. | |
Corologia | Hàbitat natural: Prats, camps, zones obertes. Distribució geogràfica: Les gramínies es troben a tot el món, des dels Estats Units i la Xina fins al Brasil i Austràlia, adaptant-se a diversos ambients. | |
Biològica | Tipus de nutrició, reproducció i relació: són plantes que realitzen fotosíntesi. Es reprodueixen típicament per llavors i mitjançant rizomes en algunes espècies. | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: En algunes cultures, les gramínies poden ser utilitzades com a forraje per a animals o fins i tot com a cereal per als humans. | |
Legal | Toxicitat, legislació, estat conservacionista: Generalment, no són tòxiques. Les lleis sobre conservació poden variar segons la regió i l'espècie. |
Les xinxes dels cereals
Taxonomia | Nom vulgar: Les xinxes dels cereals Nom científic: Cimex lectularius Família: cimicids | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la Les xinxes són insectes petits, de color marró, amb una mida semblant a una llavor de poma quan es troben a l'etapa adulta, que s'alimenten de la sang humana. Després d'alimentar-se, s'inflen i poden adquirir un color vermell fosc o brillant. | |
Corologia | Hàbitat natural: als llocs on s'adorm, com en llits, mobles, matalassos i llençols. També s'amaguen al voltant de marcs, capçaleres de llit, darrere del paper tapís. Distribució geogràfica: en tot el món menys en l'Antàrtida. | |
Biològica | Tipus de nutrició: exclusivament de sang Reproducció: La incubació dura des de 6 fins a 20 dies depenent. Quan emergeixen de l'ou trigaran de 7 a 18 setmanes a convertir-se en adult. Les femelles poden pondre fins a 500 ous durant la seva vida, posant de 5 a 10 per dia. | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: Preocupació menor |
La libèl·lula de coure
Taxonomia | Nom vulgar: Libèl·lula Nom científic: Anisoptera Família: Libellulidae | Imatge de l'animal: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Ales dobles i transparents, cos llarg i tubular, vol ràpid i colors cridaners. | |
Corologia | Hàbitat natural: llacs, tolls, rius i terres pantanoses. Distribució geogràfica: Tot el món, espècies repartides a cada part. | |
Biològica | Tipus de nutrició, reproducció i relació Mengen mosques, mosquits, papallones, arnes abelles i altres insectes voladors. En la reproducció la femella diposita ous, dels quals emergeixen larves que després, es tornen libèl·lules. | Imatge distribució geogràfica: |
Legal | Estat conservacionista: ⅕ de les libèl·lules estan en perill d’extinció per la destrucció dels seus ecosistemes. L’altra part està en bon estat. |
Parada 7: Torrota
El romaní
Taxonomia | Nom vulgar: El romaní Nom científic: Salvia rosmarinus Família: Lamiaceae | Imatge de la planta |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: El romaní és un arbust aromàtic, llenyós, de fulla perenne, molt ramificat i ocasionalment rabassut i que pot arribar a mesurar fins a 2 metres d'alçada. | |
Corologia | Hàbitat natural: El cultiu està estès per tota l'àrea mediterrània. Distribució geogràfica: També ha estat cultivat en zones com Açores, Illes Canàries, Madeira, Bulgària, Ucraïna i Crimea. | |
Biològica | Tipus de nutrició: Heteròtrof Reproducció: És asexual Relació: Fa la fotosíntesi | Imatge distribució geogràfica |
Etnobotànica | Usos populars: És carminatiu, digestiu i antiespasmòdic, i té propietats colerètiques, colagogues i hepatoprotectors. | |
Legal | Toxicitat: El romaní no és tòxic, ja que es pot utilitzar per a moltes coses, fins i tot per menjar. Estat: Està en molt bon estat, i a part és molt abundant. Conservacionista: Està molt ben conservat. |
L’escarabat blau
Taxonomia | Nom vulgar: L’escarabat blau Nom científic: Hoplia coerulea Família: Melolonthidae | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Unes antenes inusuals, la punta de les quals es poden obrir com a ventall les potes están modificades per excavar, córrer o agafar. | |
Corologia | Hàbitat natural: boscos Distribució geogràfica: els boscos tropicals i subtropicals d'Amèrica. | |
Biològica | Tipus de nutrició: principalment mengen plantes, semilles o fruits. Però en algunes ocasions poden menjar animals petits com els caragols o cucs Reproducció: Abans que un escarabat neixi, els pares s'han d'acoblar i després la mare pon un ou. Després d'un temps, l'ou eclosiona i el nadó passa a través de moltes etapes al seu cicle de vida abans que es converteixi en un adult i sigui capaç de produir els seus propis descendents. | Imatge distribució geogràfica |
Legal
| estat conservacionista en perill crític |
Formigues
Taxonomia | Nom vulgar: Formigues Nom científic: Formicidae Família: Vespoïdeus | Imatge de l'animal |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Són petites, les solem trobar en grup. Són de color, negre, vermell o marró. | |
Corologia | Hàbitat natural: Habiten climes càlids i secs i fan els seus nius a prop de la base d'arbres i arbustos. Distribució geogràfica: Habiten a tots els continents excepte l'Antàrtida i algunes grans illes, com Groenlàndia, Islàndia i parts de Polinèsia | |
Biològica | Tipus de nutrició: Les formigues mengen, entre altres coses: fulles, llavors, fongs, animals morts, nèctar i fins i tot les substàncies ensucrades que són secretades per altres insectes Reproducció: les formigues es desenvolupen d'ous fecundats (diploides) amb un joc de cromosomes de la mare i un del pare. Els mascles es desenvolupen d'ous no fecundats (són haploides) | Imatge distribució geogràfica |
Legal | Estat conservacionista: Preocupació menor |
El caragol de terra
Taxonomia | Nom vulgar: Caragol de terra Nom científic: Helix Aspersa Família: Helícids | Imatge de l'animal: |
Aspectes descriptius | Per poder identificar-la: Té una closca de color marró amb línies. El seu cos és de color verd. Mesura 20 i 40 mm. El podem trobar quan plou. | |
Corologia | Hàbitat natural: Boscos, prats, horts, conreus… humits. Distribució geogràfica: El podem trobar per tots els continents. Mentre els seus hàbitats siguin humits. | |
Biològica | Nutrició: Fulles tendres i sucoses. Reproducció: S’aparella per a després posar ous (entre 10-100) en forats. | Imatge distribució geogràfica |
Legal
| Estat de conservació: Risc mínim |
